Col·laboració per a un nou projecte de dinamització turística

Hola, sóc la Laia Costa i des del 20 d’Octubre l’estudiant en pràctiques del Museu de Gavà, o més ben dit, del Parc Arqueològic de les Mines de Gavà, encara que cada dia vingui a treballar una estona a la Torre Lluch, on es troba el Museu.

Sóc Diplomada en Turisme per la UAB i estic cursant el Màster en Gestió del Patrimoni Cultural de la UB, per això, durant la meva estada al PAMG, estic aprofitant els meus coneixements per redactar un Pla de Dinamització Turística per a la ciutat de Gavà, amb l’objectiu d’aconseguir que al Parc hi arribin més visitants forans. Tranquils, no volem que arribin els turistes amb xancles i mitjons de Barcelona –encara que segur que ens ho passaríem molt bé amb ells -, sinó que la gent de Catalunya, i per què no, de més enllà, ens conegui i vingui a visitar el nostre Parc Arqueològic.

Sabíeu que les Mines de Gavà són les mines en galeria més antigues d’Europa i les úniques dedicades a l’extracció de la variscita? I sabíeu que hi ha gent de la pròpia comarca que ni tan sols sap que a Gavà hi ha unes mines neolítiques? Doncs, són un jaciment arqueològic excepcional i cal donar a conèixer la seva existència més enllà dels límits geogràfics gavanencs.

Però més enllà de les Mines, a Gavà també hi ha molts altres punts d’interès per potenciar: la platja, el Castell de l’Eramprunyà, el massís del Garraf, les masies... i molts altres llocs! Ara que estem en temps de crisis, s’ha dit en diverses ocasions que el turisme de proximitat era el que se’n sortiria beneficiat, és per això, que a Gavà, ara més que mai, cal reforçar les estratègies per atraure visitants i donar a conèixer tot el nostre patrimoni cultural i natural als altres.

Paral·lelament a aquesta tasca, també estic veient com funciona un museu per dins, quins són i com es relacionen els diferents perfils professionals que fan moure la seva maquinària, el muntatge d’exposicions temporals o especials per a fires, les visites i tallers per a escoles (algunes més fàcils de portar i altres més complicades) i tot el que comporta ser un museu local, però amb voluntat de ser important dins l’àmbit català.

Espero aprendre el màxim durant la meva estada al PAMG i que la meva feina serveixi per donar encara més difusió del gran tresor que hi ha a Gavà: les Mines.

Després d'aquest pla, us imagineu que la Venus és tan coneguda com la de Botticceli? I tan venerada com la Gioconda?

El casc etrusc del Museu de Gavà, objecte de tasques de restauració

Actualment s'està restaurant un casc datat al segle III aC que forma part del fons del Museu de Gavà i que és una de les peces més singulars que s’hi exposen. La restauració es porta a terme gràcies al suport de la Diputació de Barcelona, dins el programa de restauració adreçat als museus locals, i ha estat encarregada a l'empresa ECRA, especialistes en conservació i restauració arqueològica.
Les tasques de restauració consistiran a retirar la corrosió existent, així com els residus incrustats en la peça durant els segles en què va estar enterrada. Finalment, caldrà eliminar-ne els clorurs que l’afecten. En una primera fase i durant uns dies, s’hi estan portant a terme una sèrie d’actuacions en el mateix Museu de Gavà. Posteriorment, es traslladarà al laboratori de l’empresa ECRA per acabar-hi el tractament de restauració. Aquest tractament servirà per millorar l'estabilitat i la conservació del casc i alhora també el seu aspecte.
El casc és de bronze i en la seva part superior està decorat amb un cap de lleó. És una de les nombroses peces trobades al jaciment arqueològic de les Sorres —a l’antiguitat una gran zona d’ancoratge de vaixells que procedien de diferents ports de la Mediterrània—, que s’estenia per l’actual zona deltaica dels municipis de Castelldefels, Gavà i Viladecans. Va ser trobat concretament en el designat com a derelicte número 8. És un tipus de casc ben conegut durant l’antiguitat a Etrúria (Itàlia, actual regió de la Toscana), d’on procedia.

El Museu de Gavà col·labora en un estudi sobre els lingots de plom a l’Imperi Romà

La Comissió d'Història Antiga i Epigrafia de l'Institut Arqueològic Alemany a Munich, juntament amb l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Colònia i el Museu Miner Alemany de Bochum, porten a terme un projecte per elaborar un corpus de lingots de plom romans que abasta tots els lingots de plom d'època romana coneguts a l'Imperi Romà. Les investigacions comporten el registre, la documentació arqueològica i epigràfica, si és el cas, i l’extracció de petites mostres de plom que, un cop analitzades, hauran de servir per identificar les procedències i els centres de producció de tots els lingots de plom d’època romana de l’Imperi Romà.El passat dia 27 d’abril de 2010, el Dr. Norbert Hanel, de la Universitat de Colònia, va visitar el Museu de Gavà per tal d’estudiar un lingot de plom romà procedent del jaciment arqueològic de les Sorres (Gavà) que es conserva i s’exposa al Museu.

Presentació del llibre "La generació perduda. Els gavanencs i la guerra del 1936-39", d’Antoni Tarrida i Pugès

El proper dia 22 d’abril, a les 19 hores, es presentarà a la sala de plens de l’Ajuntament de Gavà el llibre d’Antoni Tarrida La generació perduda. Els gavanencs i la guerra del 1936-39. L’obra narra en primera persona l’experiència vital d’un adolescent en mig d’una guerra fratricida i recorda els fets viscuts a Gavà, les penalitats, els crims i les atrocitats que patiren tant els d’un bàndol com els de l’altre. L’esclat de la guerra truncarà moltes esperances i il·lusions. A la tragèdia dels que marxen al front, se sumarà la lluita per la supervivència dels que, com ell, van restar aquí a la reraguarda.

L’Antoni Tarrida (1921) és un apassionat de la història del seu poble i ha publicat dos llibres més: Pagesos, sorres i espàrrecs (2003) i Terra i ànima (2005). La coordinació de l’obra ha anat a càrrec del Centre d’Història de la Ciutat de Gavà, que continua amb l’objectiu de recuperar la memòria històrica del període de la República i la Guerra Civil que va iniciar l’any 2006.